Varis Col·legis Professionals de Psicologia ens recomanen una sèrie de pautes per a explicar adequadament als nens i nenes de 4 a 10 anys què és el COVID-19, què implica i per què no poden sortir al carrer:

— Busqueu les millors paraules. Hem d’adaptar el missatge a les seves característiques psicològiques. Explicar-ho mitjançant dibuixos pot ajudar-los a entendre millor el que succeeix. Altra opció, sobretot en el cas dels nens més petits, és explicar-ho a través d’un conte. (link al conte de l’Anna).
— Expliqueu-ho si ho pregunten, i també si no. Cal resoldre dubtes a mesura que vagin sorgint, però també hem de tenir en compte que hi ha nens i nenes més o menys curiosos als que també és important que arribin certs missatges: sobre la perillositat del virus, com es transmet i quins són els símptomes de la infecció, la durada aproximada del confinament... Així entendran que han de protegir-se i que és important seguir les recomanacions.
— Transmetre serenitat. Entre adults, ens podem fer càrrec de converses més o menys crues, però això els pot generar angoixa. Segons el psicòleg Ramon Soler, cal cuidar d’igual manera el missatge verbal (el contingut) com el no verbal (la forma):
• Mireu-vos als ulls. Els éssers humans comuniquem molt amb la mirada. De fet, els nostres ulls estan dissenyats per a captar i transmetre emocions. Mireu-los amb afecte, que sàpiguen que esteu allí presents per a cuidar-los.
• Poseu-vos a la seva alçada. Si volem que ens escoltin des de la confiança i no des de la por, hauríem de baixar a la seva alçada, per a que els nostres ulls es trobin al mateix nivell. Som gegants per a ells!
• No fingiu. Si mostrem incoherència entre el llenguatge verbal i el no verbal, els nens sempre faran més cas al segon, molt més automàtic i intuïtiu. Si no és el millor moment, esperem i ja en parlarem després. 
— Promovem espais de trobada on poder parlar amb ells sobre el tema amb naturalitat. Hi ha molts inputs informatius, i això pot saturar. Pregunteu si tenen por, si entenen per què han d’estar a casa, què s’imaginen que passa fora de casa mentre ells són dins…
— Recordeu-los que ells també són importants en aquesta lluita. Són superherois/superheroïnes contra el coronavirus! Els hi podem recordar quins són els seus superpoders contra ell: rentar-se les mans, quedar-se a casa, tapar-se la boca quan tossen…

I, sobretot... ànims i paciència.

Tot això també passarà.